Dissabte 19

Agost de 2017

La troballa de Martí el Jove permetria identificar les de restes Martí l'Humà

Un congrés a Barcelona commemora el 600è aniversari de la seva mort

01/06/2010 18:32h

Amb la troballa de les restes del rei Martí el Jove a Sardenya s'obre una possibilitat per poder identificar les restes del seu pare, Martí l'Humà, l'últim rei català de la Corona d'Aragó. Segons ha explicat la historiadora Maria Teresa Ferrer, directora del congrés sobre Martí l'Humà que s'està celebrant a Barcelona aquesta setmana, si es confirma que les restes que s'han trobat a Sardenya són les del fill del rei català es podrien identificar les seves restes que estan al Monestir de Poblet.

Coincidint amb el 600è aniversari de la mort de Martí l'Humà l'Institut d'Estudis Catalans ha organitzat un congrés internacional. La investigadora italiana Luisa d'Arienzo ha informat en aquesta cita que "a Càller s'ha obert recentment la sepultura de Martí el Jove i inesperadament s'han trobat dins les restes d'un home, molt alt -per la longitud del fèmur-, que conserven restes de teixits". Segons D'Arienzo, sempre s'havia pensat que les restes de Martí el Jove no estarien al seu sepulcre del segle XVI, però les prospeccions recents han demostrat que és a l'interior.

<b>El congrés també ha abordat la intervenció papal en la successió de Martí l'Humà</b><br>Una altra de les novetats presentades al congrés, en què participen durant aquesta setmana investigadors dels EUA, França, Itàlia i Espanya, gira entorn del paper del Papa Benet XIII en la successió de Martí l'Humà, que finalment es va decantar pels Trastàmara amb Ferran d'Antequera.

No era la primera vegada que Benet XIII intervenia en assumptes successoris en la corona d'Aragó: "El Papa ja havia intentat patrocinar la successió del seu germà Joan el Caçador a favor de la seva neboda, Joana d'Aragó, dona del comte de Foix, que va envair el Principat, però finalment aquesta opció es va descartar per la llei sàlica", recorda Ferrer.

En relació amb el Cisma d'Occident en la política del rei Martí, una aportació de Prim Bertran, de la Universitat de Barcelona, indica que "la posició de Martí l'Humà a favor de l'opció d'Avinyó i del Benet XIII, Pere de Luna, s'explica com a opció religiosa i mostra de la pietat del monarca, però també pels vincles familiars de la casa reial d'Aragó amb el nou Papa, ja que la reina i el pontífex pertanyien a la mateixa saga".

<b>Martí l'Humà va morir el dia abans de legitimar el seu nét com a successor</b><br>Al congrés, la investigadora Nuria Silleras, de la Universitat de Colorado (EUA), ha analitzat el paper de les dues dones de Martí l'Humà, Maria de Luna i Margarida de Prades. Maria de Luna, del llinatge aragonès, va créixer amb el seu marit a la cort de la reina Elionor de Sicília, "va donar al rei quatre fills i amb el seu paper polític fonamental en la Corona catalanoaragonesa va anticipar la més gran participació de les reines ibèriques en la política dels segles XV i XVI".

La historiadora del CSIC Josefina Mutgé ha analitzat la resolució de la successió de Martí l'Humà, després de la seva mort el 1410, sense haver tingut descendència legítima. Mutgé parla de quatre prínceps de sang reial que podien aspirar a ser reis de la Corona catalanoaragonesa: l'infant Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove, Rei de Sicília; el príncep Lluís III d'Anjou, nét del rei Joan el Caçador i fill de Violant d'Aragó; el comte Jaume II d'Urgell, que era el parent més pròxim per línia masculina; i Fernando de Trastàmara, nét de Pere el Cerimoniós, que acabaria sent el successor.

Sobre el polèmic Compromís de Casp, que finalment va donar la corona a Fernando d'Antequera, Ferrer comenta que "Martí l'Humà volia que el succeís el seu nét, que era il·legítim, i l'acord amb Benet XIII estava previst fora legitimat l'1 de juny, però el Rei va morir el 31 de maig, i davant l'absència del monarca, el Papa va abandonar aquesta possibilitat".

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «