Dilluns 23

Abril de 2018

La Xarxa

Entrevista Joan-Carles Mèlich, filòsof

"Vivim sobreaccelerats per la tecnologia"

Mèlich reivindica el silenci perquè "diu allò que no vols dir"

30/05/2017 10:54h

Àudio:

"Tot el que pot fer-se amb rapidesa no m'interessa". Declaració de principis de Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la UAB. En un moment en què es prioritza la immediatesa, que hi ha una tendència a córrer, Mèlich reivindica que ens aturem a pensar i no ens deixem portar tant per "la tecnologia". "Ningú qüestiona la tecnologia com a sistema, no com a instrument, vivim sobreaccelerats. I aquesta és la dificultat de com pensar en un món tecnològic, on la tecnologia ha esdeveingut forma de vida. Marca les nostres vides, no en podem viure al marge. Sense correu electrònic, per exemple, no podem treballar". 

Com s'equilibra la balança? Com podem gestionar el nostre temps? Mèlich ho té clar: "ens hem d'aturar, tancar-nos a casa i gaudir, a poc a poc, de pensar, de llegir, de reflexionar".

El filòsof ha afegit que "vivim en un moment de superficialitat enorme, en què tothom s'atreveix a parlar de tot, de tots els temes. S'ha sobrevalorat la quantitat d'informació però no s'ha seleccionat la informació. Jo no puc arribar a classe a la UAB per dir que Kant va escriure una obra en un any determinat. Això ho tinc a Google. Del que es tracta és de recomanar llibres de Kant. Un educador és això". 

Crisi d'amistat i de confiança

Mèlich reivindica la relació de "dos", una relació cara a cara. "Hi ha una profunda crisi d'amistat. La paraula 'amic' s'ha pervertit. Aristòtil diu que els amics de debò els podem comptar amb els dits d'una mà. L'amic és aquella persona amb la qual hi ha una profunda relació de confiança. Vivim una crisi d'amistat perquè vivim una crisi de confiança. Si no hi ha confiança, no hi ha vida humana".

La vida

El filòsof recorda que la vida no "són molts camins i n'hem d'escollir un. La vida no està feta de camins, la vida està per fer. Tu has de construir la teva vida com si fos una obra d'art. Ets el creador de la teva pròpia vida. I l'artista no imita, crea de debò. Viure així vol dir no tenir les coses clares, replantejar-te constament dubtes, preguntes, situacions, anar endavant, endarrere, fluïm... entendre que el món és com deia Virginia Woolf tinc arrels però flueixo", ha reblat. 

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «