Dilluns 22

Gener de 2018

La Xarxa

Entrevista Josep Cruanyes i Montserrat Giné

"Es torna a penalitzar el delicte de pensament com al franquisme"

Enguany la Generalitat preveu reobrir 42 fosses comunes arreu del país

20/11/2017 10:14h

Àudio:

Avui fa 42 anys de la mort del dictador Francisco Franco i moltes de les ferides que va deixar aquella etapa de la història encara no s'han tancat. De fet, es repdrodueixen moltes accions repressives d'aquella època. Ho ha denunciat Josep Cruanyes, advocat i historiador, a 'L'entrevista'. "De nou es torna a penalitzar el delicte de pensament amb un delicte que era molt comú durant el franquisme, el de rebel·lió. I és molt preocupant", ha sentenciat. 

L'empresonament dels Jordis o de mig govern posa de manifest, segons Cruanyes que no hi ha separació de poders. "Què pretenia la repressió i el terror franquista? Que la gent abandonés aquelles idees. La por i el terror va fer que molts ho deixessin estar. Avui la repressió contra els Jordis busca això. Es pot exigir a tothom ser un heroi? Si vivim en un estat així, anem malament", ha etzibat. 

La denúncia que no hi ha separació de poders avui dia la comparteix Montserrat Giné, presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona. "Ara tornem a veure la mateixa pel·lícula. Tornem enrere. Estem aplicant les mateixes lleis que durant el franquisme. És molt fort. La societat s'ha de plantejar què estem fent? Com podem defensar una democràcia si no som capaços de fer un trencament? Les interpretacions de les lleis se les adapten com els va bé. No podem permetre, ara que lluitem per unes llibertats, se'ns posi a gent civil a la presó". 

El silenci d'Europa

Preguntat per l'actitud de les institucions europees davant de la crisi catalana, Cruanyes no s'ha mostrat sorprès. "Aquesta actitud tèbia ens recorda l'època del franquisme. L'any 45, quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, l'únic estat feixista era Espanya. Els estats europeus es van tapar el nas i mentre la situació econòmica anava bé el van mantenir. O sigui que hem d'agrair als estats europeus que gràcies a ells el franquisme es va consolidar. Ens van regalar 40 anys de dictadura", ha reblat. 

Reptes pendents

Al juliol el Parlament va aprovar una proposició de llei de reparació jurídica a les víctimes del franquisme. Tots els grups parlamentaris, inclòs el PP, van donar suport a una norma insòlita a Espanya que declara il·legals els tribunals militars que van actuar a Catalunya a partir de l'abril del 1938 i fins al desembre del 1978. Aquesta declaració comporta la nul·litat de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes  polítiques a Catalunya durant el franquisme. En total, van ser 63.961 processos judicials.

Cruanyes i Giné valoren aquest avanç, però recorden que en reparació de memòria història encara hi ha molt feina per fer. L'advocat ha posat un exemple: "el que hem de fer és tancar pàgines, reparar, queda pendent la reparació econòmica del franquisme. L'Estat no l'ha volgut assumir. La gent que al final de la guerra va pedre tots els seus estalvis perquè es va cobrar un impost de guerra. El govern espanyol no s'ho ha plantejat mai. A molta gent se'ls van imposar grans multes o se'ls van comissar béns personals. Tot això s'ha d'assumir i reparar". 

L'esperança

Amb tot el context polític actual Cruanyes i Giné ho tenen clar: "l'esperança és que Catalunya es converteixi en un estat que sigui democràtic de veritat perquè amb l'Estat espanyol ho tenim malament sobretot si mirem com funciona la justícia avui. És això el que mou la gent a sortir al carrer per reivindicar un canvi. I l'única manera de tenir el canvi és convertir-nos en una república per no continuar amb la rèmora d'aquest país hereu de la dictadura". 

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «