Dissabte 25

Novembre de 2017

Mor Heribert Barrera, el defensor identitari

L'expresident del Parlament i exlíder d'ERC havia rebut crítiques per dubtar de la supervivència del català davant l'arribada de la immigració

27/08/2011 23:21h

Heribert Barrera, l'històric dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha mort aquest dissabte a l'hospital de Barcelona. El polític, que va jugar un paper decisiu durant la Transició, havia continuat actiu tot i no formar part ja de la primera línia de la política. President d'ERC i expresident del Parlament durant la primera legislatura de la democràcia, encara jugava un paper destacat en la defensa de l'autogovern i s'havia pronunciat de forma reiterada contra la retallada de l'Estatut. La seva última aparició pública va ser el passat 9 de juliol, en la manifestació a favor de la independència. Barrera, que tenia 94 anys, va ser diputat al Congrés i al Parlament Europeu i, els últims anys s'havia convertit en una de les veus més respectades de l'independentisme.

Pocs minuts després de fer-se pública la notícia de la mort, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha afirmat que "avui és un dia molt trist per a Catalunya, per al Parlament i per a tots els catalans que anhelem i treballem per a una Catalunya plena". Gispert ha afirmat que Barrera va exercir la tasca de primer president del Parlament restablert "amb integritat i abnegació patriòtica. El president Barrera i el seu mestratge són un referent per a tots nosaltres, per la seva incansable dedicació a la lluita per les llibertats i per la recuperació de la democràcia i l’autogovern. Sempre va tenir com a prioritat Catalunya i els catalans, i la seva trajectòria ha estat la d’un gran polític, ètic i íntegre, la d’un gran servidor públic al servei de la nació i els seus ciutadans. Va ser un gran president que va saber enllaçar el Parlament i l’autogovern de la república amb les nostres institucions restablertes".

Una vida dedicada a la política
Heribert Barrera i Costa va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917. Durant la Guerra Civil fou soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre. S'exilià a França l'any 1939 fins al 1952. Començà una llarga trajectòria a Esquerra Republicana de Catalunya, des que l'any 1935 va ingressar a les Joventuts del partit. Diputat al Parlament (1980-1988) i, en la primera legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, va assolir la presidència de la formació republicana.

L'any 2001, amb la publicació del llibre autobiogràfic "Què pensa Heribert Barrera?", el polític català va rebre un allau de crítiques que el consideraven xenòfob per ser l'autor de frases com "A Amèrica els negres tenen un coeficient intel·lectual inferior als blancs", "La immigració es la principal amenaça de Catalunya , varem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants" i "Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca mediterrània".

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Obtingué les llicenciatures de física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). Enginyer químic de l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller). Doctor d'estat en ciències físiques per la Sorbona (París).

Fou professor ajudant i encarregat del curs a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller; agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1970 (jubilat el 1984).

Autor de nombrosos treballs científics publicats en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes al llarg de quaranta anys (1944-84), i d'escrits de caràcter polític en la premsa catalana i estrangera. Obtingué el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular. Va presidir la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, fou president de la Secció de Ciències. Membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. Membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural. Expresident del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona. Expresident (1989-1997) i President d'Honor de l'Ateneu Barcelonès. Expresident de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya(1997-2003).

Inicià la seva activitat política el 1934 a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al bloc escolar nacionalista. Ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1935. El 1952 emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, president d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya.

"No soc xenòfob, soc d'esquerres", s'havia definit el dirigent, autor de la frase: "Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya".



La darrera aparició pública de Barrera va ser a la manifestació per la independència de Catalunya del passat 9 de juliol a Barcelona

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «