Dissabte 17

Novembre de 2018

La Xarxa

Entrevista Jordi Mir, director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials

"El cas del Banc Expropiat no es pot resoldre enviant els mossos, s'ha de gestionar"

El professor de la UPF diu que el 15-M és un punt d'inflexió per seguir transformant la societat

01/06/2016 10:43h

Àudio:

El director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials, Jordi Mir, ha explicat a 'L'entrevista' de La Xarxa que el cas del Banc Expropiat s'ha de resoldre per la via del diàleg. "Aquest projecte té un arrelament molt potent al barri. Hauríem de tenir present que això no es pot resoldre enviant uns mossos perquè treguin una gent que està en un espai, i tancar-lo. Això s'ha de gestionar, més enllà que haguem de fer efectiva una sentència judicial. S'ha de gestionar d'una altra manera i aquí jo crec que hi ha diferents actors que han de tenir un paper important". 

El paper dels veïns de Gràcia

La solució a aquest conflicte passa, sens dubte, pel diàleg. Mir ha recordat que "les associacions de veïns i entitats com els Lluïsos de Gràcia, donen suport al projecte del Banc Expropiat. És un senyal que el projecte té un arrelament molt potent al barri i això s'ha de tenir present", ha afirmat. 

Segons el director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials cal "trobar punts d'acord entre els diferents actors. Tot i que un grup del Banc Expropiat diu que no vol negociar amb l'Ajuntament, això no vol dir que la resta de parts no ho vulguin. Molts col·lectius estan en bona disposició per parlar. El camí hauria de ser aquest. Si només ens fixem en la qüestió de la seguretat a l'hora de gestionar aquests conflictes, ens perdem una part del que està passant", ha reblat. 

El 15-M, el punt d'inflexió

La realitat que hi ha darrere del Banc Expropiat, segons Mir, no és nova. I forma part d'un procés històric que estem vivint. I Mir posa com a exemple la representativitat en els partits polítics. "L'útima enquesta de l'Observatori de Joventut de la Generalitat ja ens mostra que tenim més joves en espais autònoms, tipus Banc Expropiat, espais autogestionats, assemblearis, que no en les joventuts organitzades tradicionals. Això si parlem de participació política".

Segons Mir, això vol dir que els notres joves estan canviant. Vol dir que els nostres joves quan decideixen participar políticament, una part important ho vol fer en aquest tipus d'espais perquè s'adiuen més amb els seus objectius o manera de fer. Són espais més horitzontals, en què veus el fruit de la teva acció, pots començar a decidir, et reconeixes amb gent que té objectius compartits...

Els nous escenaris polítics

El professor d'Humanitats de la UPF ha afegit que "si ens preocupa la qualitat de la democràcia necessitem resoldre aquesta crisi de representatitvitat que es va manifestar el 15-M. Per aconseguir-ho cal que els partits polítics tradicionals reflexionin què els ha portat a perdre determinats suports. També passa perquè emergeixin nous projectes", com el subjecte polític que al setembre començaran a debatre ICV, En Comú Podem i Barcelona en Comú, entre d'altres. 

Mira 'L'enrtevista'

segueix-nos «