Dissabte 21

Octubre de 2017

Les víctimes oblidades de la Segona Guerra Mundial

L'historiador Antony Beevor assegura que van morir més civils francesos a mans dels aliats que no pas soldats anglesos pels nazis

24/10/2009 16:01h

Ningú no es recorda d'ells en les commemoracions, centrades en les glòries militars. Però mentre que governants i militars supervivents planten corones de flors a les tombes dels soldats morts, ningú no honora la memòria de les víctimes mortals de la Segona Guerra Mundial a França. Ho denuncia l'historiador militar britànic Antony Beevor, que acaba de publicar un llibre sobre el desembarcament de Normandia. Beevor assenyala que la guerra van morir més civils francesos pels aliats, que britànics per l'aviació dels nazis.<br />

Beevor s'ha convertit els últims anys en uns dels grans especialistes en la II Guerra Mundial, amb volums dedicats a moments decisius com la Batalla de Stalingrad o la caiguda de Berlín, està preparant ja, ha explicat a Efe, una història completa de la contesa, que es publicarà el 2012, serà un volum d'unes 800 pàgines, que espera que aportarà "coses noves". Una de les novetats d'"El El Día D. La batalla de Normandía" (Crítica) és la referència a les matances de civils, que tenen una explicació: els exèrcits democràtics són més mortífers. "Els exèrcits dels països democràtics utilitzen més bombes i granades perquè hi ha una pressió a casa, al parlament, la premsa i l'opinió pública, per minimitzar les baixes pròpies, una cosa similar al que ha passat a l'Iraq i en altres guerres de la postguerra", assegura Beebor.<p>Beevor recorda que "el dia D hi va haver més baixes civils franceses que de soldats anglesos i nord-americans, i això no ho sabia l'opinió pública dels EUA; però durant la guerra van morir uns 70.000 civils francesos per l'aviació aliada, per 65.000 britànics a causa de les bombes de la Luftwaffe". Mereixen capítol a part les matances de presoners que a Normandia, anota Beevor, van adquirir una especial gravetat, "a causa de l'actitud agressiva i fanàtica dels paracaigudistes dels EUA que va generar un cercle viciós de venjança als dos bàndols". Malgrat la comptabilitat tan estricta que portaven els alemanys als camps de concentració, "sobre aquestes matances de presoners no hi ha estadístiques, ni per part dels alemanys ni pels aliats".</p><p>L'historiador britànic opina que les històries sobre la Segona Guerra Mundial poden oferir a partir d'ara una perspectiva diferent si es tenen en compte "els diaris privats de soldats i de civils francesos". Beevor lamenta que, fins ara, la majoria dels llibres no han descrit el sofriment dels civils francesos, perquè "la història en aquella època va ser únicament militar, i els historiadors no s'interessaven pels civils". Per a l'autor, "l'historiador té un paper desmitificador davant de la imaginació dels líders polítics, ha d'explicar la situació exacta".</p><p>Després de l'11-S Bush va comparar immediatament l'atac a Nova York amb Pearl Harbour, un "paral·lelisme històric molt perillós" que li va permetre fer "una guerra Estat contra Estat en lloc de tractar Al-Qaida com un problema de seguretat". Comparar Saddam Hussein amb Hitler va ser, com van fer Donald Rumsfeld i el Pentàgon, una "ximpleria", com també pensar que després de la guerra de l'Iraq els iraquians serien cooperants amb els aliats com els japonesos o els alemanys de 1945. "L'Iraq ha estat potser la primera vegada en la història que una victòria tan ràpida i tan decisiva va ser perduda tan ràpidament", sentencia Beevor.</p><p>Sobre la inevitabilitat de l'èxit del desembarcament de Normandia, Beevor considera que "els aliats van tenir una sort increïble amb la meteorologia, perquè van saber que hi hauria un gir inesperat en el temps advers, i això els alemanys no ho sabien". Va ser miraculós, afegeix, que els alemanys no enviessin la seva armada al Canal de la Mànega, perquè pensaven que el temps era difícil per als aliats.<br /></p>

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «