Dilluns 22

Octubre de 2018

Mor als 92 anys el filòleg i lingüista català Ramon Aramon i Serra

18/07/2000 19:14h

El filòleg, bibliògraf i lingüista català Ramon Aramon i Serra va morir ahir al vespre al seu domicili de Barcelona. La pèrdua del que va ser durant quatre dècades secretari general de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), i ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB), ha suscitat nombrosos reconeixements per la seva contribució excepcional a l’acadèmia de la llengua i la cultura catalana. Aramon i Serra (Barcelona, 1907), es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va estudiar als Estudis Universitaris Catalans a la mateixa ciutat, al Centre d’Estudis Històrics i a la Universitat de Madrid, on es va doctorar. També va ampliar estudis a les universitats de Leipzig i Berlín (Alemanya). Del 1942 fins el 1982 va ser secretari general de l’IEC, alhora que a partir de 1946 cofundava i presidia la societat Catalana d’Estudis Històrics, creada com a filial de l’IEC. Va anar com a delegat de l’institut a la Union Académique Internationale, de la qual va ser vicepresident i, des de 1989, president d’honor.

Durant la dictadura, se’l va apartar de la docència i la investigació universitària, cosa que va aprofitar per revitalitzar els anomenats Estudis Universitaris Catalans, alhora que oferia cursos i conferències a l’estranger. Sempre vinculat a la llengua i la cultura catalana, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1982 i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1983, que atorga l’associació Omnium Cultural. El 1997, després de nombrosos reconeixements, va acudir a l’acte acadèmic de commemoració del 90 aniversari de l’IEC, on va rebre una medalla com agraïment a la seva contribució a l’acadèmia.

Ànima de l'institut durant el franquisme

El president de l’IEC, Manuel Castellet, ha afirmat que el filòleg i lingüísta va ser “la persona que va mantenir l’IEC durant tot el franquisme i que a més el va impulsar”. Per la seva banda, Josep Millàs, president d’Omnium Cultural, creu que la Guerra Civil “va truncar-li unes possibilitats professionals que haurien estat més brillants encara si hagués tingut mes col·laboradors. Va pagar un gran tribut a la Guerra Civil”.

segueix-nos «