Dilluns 17

Desembre de 2018

Mor l'exjugador i exseleccionador espanyol Domènec Balmanya

14/02/2002 13:14h

El jugador i tècnic gironí, que havia protagonitzat una brillant carrera en equips com el FC Barcelona, l'Espanyol, l'Atlètic de Madrid o la selecció espanyola, ha mort avui a l'Hospital de Barcelona a causa d'un infart de miocardi. Balmanya, que tenia 87 anys, era fins fa poc temps un dels comentaristes esportius de referència per a José María García, a qui havia acompanyat en el seu periple per diverses cadenes de ràdio. Domènec Balmanya és un exemple de vida dedicada completament al futbol. En la seva etapa com barcelonista, la més destacada de la seva trajectòria com a jugador, va guanyar la Copa d'Espanya (1941-42) i el campionat de Catalunya (1935-36), després de disputar 111 partits i marcar 16 gols.

Però va ser en la faceta d'entrenador quan Balmanya va aconseguir els seus èxits més destacats. Va iniciar en el Girona -el club on havia començat a jugar a futbol- la seva etapa com a entrenador i, després de passar pel Saragossa i l'Oviedo, va passar a entrenar el Barcelona en la campanya 1956-57, en la que va guanyar la Copa d'Espanya. La temporada següent va aconseguir la primera Copa de Fires del club barceloní.

Posteriorment també va entrenar el Sète francès, el València, Espanyol, Betis, Màlaga (va ascendir l'equip a Primera), Atlètic de Madrid -amb qui va guanyar la Lliga 1965-66-, Cadis i Sant Andreu.

Va passar a ser seleccionador nacional entre 1966 i 1968 i va portar al combinat nacional a l'Eurocopa d'Anglaterra, en la que després de passar la primera fase, va caure eliminada en quarts de final per la selecció amfitriona.

Va començar com a jugador a les files del Girona, d'on va fitxar pel Barça l'any 1935. La Guerra Civil va condicionar la seva trajectòria, i va aprofitar una gira de l'equip per Mèxic, el 1937, per exiliar-se a un país on la colònia d'emigrants espanyols començava a ser -i seria- molt important.

Va decidir tornar a Espanya i a la disciplina blaugrana una vegada va acabar la guerra, però una sanció va fer que no podés jugar fins el 1941. El 1944 va fitxar pel Sète, i més tard militaria a les files del Nàstic de Tarragona i el Sant Andreu.

Els últims anys va ser director de l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol, a més a més de comentarista radiofònic.

segueix-nos «