Dimarts 27

Juny de 2017

Moviments socials i voluntariat: només simpatia?

12/08/2002 10:25h

Martha Pelegrino

Entre els moviments socials i el voluntariat hi ha sense dubte una relació de simpatia. En el cara a cara de les relacions interpersonals hi ha un reconeixement mutu, alguna cosa com “estem del mateix costat”. Però el voluntariat, és un moviment social? I si no ho és, pot arribar a ser-ho?. A les línies que segueixen intentarem descriure els moviments socials i direm alguna cosa sobre la ja inevitable globalització. Deixarem pel lector, al que imaginem coneixedor del món del voluntariat, la feina d’anar desenvolupant la reflexió des de la que respondre a les preguntes anteriors. Els moviments socials no són un fenomen nou. Des de la resistència a les campanyes colonitzadores del segle XV fins als actuals moviments ecologistes, la humana vocació contestatària contra tota forma d’injustícia ha aconseguit moltes vegades superar els límits de l’acció individual construint aquestes formes alternatives de convivència social. Com una dinàmica que es resisteix a tota programació, els moviments socials mostren al llarg del temps nivells variables de conflictivitat, de permanència i d’aconseguiment d’objectius.

En les últimes dècades del segle passat, les organitzacions de drets humans, les manifestacions antibel.licistes i el cas paradigmàtic del Maig Francés, van enfocar molt nítidament la protesta i la denuncia, posant en qüestió la medul·la del model social dominant. La mobilització es va donar en diferents punts del planeta però no com a conseqüència d’un pla centralitzat. Els familiars de les víctimes de la repressió il·legal, estudiants i treballadors, els que tornen de les guerres... la seva experiència com a damnificats a diferents situacions de violència els va donar el coneixement suficient com per saber que el model social imperant posava tot el seu poder al servei de les lleis del mercat.

A la dècada dels noranta, quan els plans hegemònics de concentració del poder i l’arraconament dels estats nacionals ja no es podien amagar, les demandes de millors condicions de treball van ser paralitzades per un mercat que significa cada cop més mercat i menys treball. Però els motius i les formes de mobilització es multipliquen arreu. Pobles indígenes, camperols sense terra, grups de recuperació de les arrels culturals, són realitats fragmentàries amb un profund arrelament local. Davant de l’evidència de les nefastes conseqüències de l’explotació irracional del medi ambient i del tractament de residus nuclears, aquestes pràctiques s’exporten als països pobres. Llavors els moviments ecologistes plantegen la solidaritat Nord-Sud i aconsegueixen un notable impacte a nivell mundial.

Malgrat la seva diversitat, totes aquestes iniciatives tenen suficients punts en comú per compartir la seva identitat com a moviments socials. Veiem alguns d’aquests punts: dialoguen amb els governs però no formen part d’ells. Busquen la modificació de les decisions governamentals a parir de la modificació de les consciències i de la cultura. La seva acció política (en el sentit de modificació de la realitat amb el punt de vista posat en el be comú) no té com a estratègia ocupar càrrecs públics, sinó l’acumulació d’un poder alternatiu al dominant. Els protagonistes són els que es troben directament afectats. Són ells els que prenen les decisions sobre els camins a seguir. Formen les seves pròpies organitzacions i tendeixen a establir relacions internacionals. Però les organitzacions se base són precisament això, la base ferma sobre la que és possible establir xarxes. Busquen comunicar les seves denuncies i propostes a traves de mitjans de comunicacions propis i aliens. Les seves denúncies es basen en la investigació científica desenvolupada segons valors que prioritzen la justícia i el bé comú, deixant en un segon pla els principis de rendibilitat.

Tots això, avui en dia, en el context de la globalització. La globalització, aquest eufemisme. El sistema social dominant s’autoproclama com l’únic possible i ha fet de la globalització el seu millor producte. És un sistema que parla de llibertats i que les defensa, sempre i quan es sotmetin a la llibertat del mercat, la mare de totes les altres. Però la globalització és un eufemisme, és a dir, expressa una realitat disfressant-la.

Les fronteres que posen límit a les persones no existeixen per a les transaccions financeres, els estats nacionals redueixen el seu paper al de legalitzar el negoci dels més poderosos i a exercir el control social, la investigació científica segueix les agendes comercialment interessants, com en el cas de la fertilització assistida en lloc de contemplar les necessitats de la infància desprotegida, la tercera edat no pot envellir en l’àmbit familiar, la joventut pateix la repressió, la droga o la fam. La llista és molt llarga i el voluntariat la coneix molt bé. No són efectes no desitjats sinó condicions necessàries pel manteniment del sistema, perquè el model és un model d’exclusió.

Davant la força del mercat, la política fuig i resigna el seu paper en la construcció d’un món més just. Aquest és el guant que recullen els moviments socials i en l’enfrontament amb el sistema dominant es posa en evidència la diferència ètica. El sistema segueix la lògica dels resultats i no importen els mitjans, s’utilitza la força quan falla la persuasió. Per als moviments socials no importen només les finalitats, sinó que encara que els objectius no estiguin a la vista, s’ha de viure de forma coherent amb els principis ètics que es pregonen. Per al voluntariat l’alternativa està oberta: o ocupar el lloc que el sistema li proposa i reproduir la cultura de la globalització, o participar en la construcció d’un món més just. El voluntariat té la paraula.

Martha Pelegrino és sociòloga i col·laboradora de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «