Dijous 23

Març de 2017

L'estat del català a Internet (i 2)

02/07/2003 10:00h

Joan Soler i Martí. Membre de l'equip de coordinadors de WICCAC

Des de la WICCAC, Agrupació de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics, considerem urgent que, des de tots els àmbits, es denunciï i es treballi per millorar aquesta greu situació que fa que el català a Internet sigui, per a moltes empreses, una llengua de segona divisió. Fruit de la pressió social que es va fer fa uns anys, moltes d'aquestes empreses utilitzen el català als seus centres comercials (retolació, megafonia, etc.) i fan anuncis en català a la televisió, la ràdio i la premsa escrita. No entenem que no utilitzin el català a les seves webs, ja que considerem que, a part del respecte a les persones i fins del sentit comercial, això va contra el que estableix l'article 32 de la Llei de política lingüística, que, quan parla de l'atenció al públic, diu "1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya."

Considerem que aquest article, malgrat no fer una referència específica a les noves tecnologies ni a Internet, assenyala una línia d'actuació que no es compleix.

Implicació de tothom

En primer lloc, creiem que els usuaris i consumidors hauríem d'exigir sempre de ser atesos en la nostra llengua. Això, que és bastant normal en el comerç tradicional, sembla que ni s'ha plantejat en el cas de les webs, que són una oferta d'informació i serveis com qualsevol altra. Cada vegada és més habitual el fet de vendre productes directament per Internet. Una bona manera d'expressar la queixa per la manca del català a les webs són els missatges de correu electrònic. És una manera fàcil i ràpida d'utilitzar i ja s'ha demostrat en alguns casos que es tracta d'una eina bastant eficaç.

També creiem que poden ajudar a demanar la presència de la versió en català de les webs els mateixos treballadors de les empreses que no la hi tenen, ja sigui de forma individual o a través dels seus comitès d'empresa o representants sindicals. Arguments n'hi ha de sobres i ells són els que tenen la possibilitat de transmetre la queixa de forma personal i directa.

Finalment, considerem que qui hauria de fer més per millorar aquesta greu situació, són les administracions que governen als territoris de llengua catalana.

Des del punt de vista legislatiu, a Catalunya tenim la Llei de política lingüística (1/1998 de 7 de gener). Aquesta llei, que ja té més de cinc anys, s'ha demostrat totalment ineficaç per millorar la situació del català i, molt especialment, en l'àmbit de les noves tecnologies. En el text de la llei, plena de bones intencions, hi destaquen especialment verbs tan vagues i inconcrets com afavorir, estimular i fomentar. I encara més ineficaç ha estat l'aplicació de la llei.

Deixant de banda l'alarmant descens de l'ús social del català, i centrant-nos només en l'àmbit de les noves tecnologies, veiem que aquesta llei li dedica un sol article, el 29 ("Les indústries de la llengua i la informàtica"), dins del Capítol IV, que tracta dels mitjans de comunicació i les indústries culturals. Considerem que les noves tecnologies possiblement requeririen un capítol sencer de la llei o una modificació que, amb la mateixa força dispositiva, aclarís que els mitjans telemàtics no són un instrument que justifiqui una interpretació diferent de la llei. Tampoc considerem correcte el fet que fins ara no s'hagi posat cap sanció basant-se en l'aplicació de la llei. No és que siguem partidaris de l'aplicació de sancions, però en alguns casos greus caldrà fer-ho, encara que abans de sancionar probablement s'haurien de fer altres actuacions polítiques més positives.

Preocupació pel País Valencià

Pel que fa referència als webs de les administracions públiques, la situació és especialment preocupant al País Valencià, on no s'arriba al grau mínim de català (o valencià) exigible i desitjable.

També hi ha detalls que les administracions haurien de considerar. Per exemple, no s'haurien de donar subvencions ni ajudes o premis a empreses que no presenten la seva web en català.

En resum, sobre l'estat del català a Internet, considerem que hi ha raons per a l'optimisme, especialment per l'impuls i la vitalitat d'iniciatives de la societat civil, però també n'hi ha per al pessimisme si no s'actua amb eficàcia en el camp de les webs de les empreses. Cal fer-ho aviat per no arribar massa tard i trobar-se amb una situació cada vegada més difícil de redreçar.

En aquest camí hi hem de treballar tots. En una societat cada vegada més globalitzada, una llengua que no creixi amb força dia a dia en tots els àmbits corre el perill de veure's en constant regressió. I la llengua és un dels signes fonamentals de la identitat d'un país.

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «