Dimarts 18

Desembre de 2018

La Xarxa

David Prats penja les botes

Amb 34 anys, el Vilassar de Mar ha estat el seu últim club

09/09/2013 15:53h

David Amador

Àudio:

David Prats, un dels referents del futbol català als últims anys, ha deixat la pràctica activa com a jugador. Amb 34 anys, diu adéu després de disputar dissabte el darrer partit oficial, en l'empat a 0 del Vilassar de Mar davant el Vilafranca. El davanter era el màxim artiller de Segona B que encara estava en actiu. Amb una llarga llarga trajectòria, va destacar al Badalona, en què va fer 75 gols en sis temporades. Ara passa balanç a La Xarxa de Comunicació Local.

David Prats ha explicat a La Xarxa els motius que l'han dut a la retirada: "Ara no estic vivint del futbol, i he de mantenir la meva família. Amb la meva dona hem obert un negoci, i l'hem de dur els dos". El jugador també comenta altres aspectes de la seva decisió: "A més, estic entrenant nois del Sant Gabriel... per tant, tot es fa una mica més difícil. Com a jugador ja no gaudia tant del futbol, perquè tenia massa coses al cap. Llavors, he preferit deixar-ho".

Els inicis

Prats també ha aprofitat l'entrevista a La Xarxa per recordar els seus primers passos com a esportista: "Vaig començar en el bàsquet, però va ser una anècdota. La meva mare volia que fes esport a l'escola, però no quedaven places a l'equip de futbol. Per això vaig jugar a bàsquet un any... malgrat això,  a l'any següent, ja estava amb la pilota als peus".

Més tard, el futbolista fitxaria pel Barça C: "Recordo que el FCB em va trucar per fer la prova. El tècnic Antonio Carmona s'encarregava de controlar la zona del Maresme i del Barcelonès nord... a més era l'entrenador de l'aleví A blaugrana. La primera prova no va sortir bé, però la segona sí, i llavors el Barça ja va parlar amb el meu pare per fitxar-me".

La Segona Divisió A

David Prats ha defensat la samarreta de molts clubs en aquests anys (Badalona, Barça, Terrassa, Poli Ejido, Mataró, Girona, Hospi, Sant Andreu i Vilassar de Mar) però destaca el dia en què va debutar a la categoria de plata del futbol estatal, com a jugador del Poli: "Estava nerviós pel canvi de categoria i perquè em va tocar jugar contra el Terrassa, el meu exequip. Però vaig marcar el gol del l'empat per als andalusos... va ser una diana molt important, perquè vaig demostrar que tenia nivell per jugar a Segona A. Ara bé, mai no he dut el compte dels meus gols, hauria de buscar la calculadora".

Els tècnics

Dels entrenadors que han dirigit a David Prats, hi ha dos que l'han marcat: "Manolo Lobo, que malauradament ens va deixar; i Joan Vilà, a qui també aprecio molt i a qui sempre estaré molt agraït. Manolo va ser molt important per a mi, i Joan em va transmetre els valors del Barça".

La Quinta de Troia

David Prats sempre ha gaudit de l'amistat d'uns jugadors que l'han fet costat, independentment de la diferencia de categories. Homes com Toni Lobo, Sergio Garcia, David Bermudo, Antonio Hidalgo i Xavi Hernández, aquest últim jugador del F.C. Barcelona. "El nom de La Quinta de Troia ens el va col·locar el pare del Xavi, Joaquim Hernández. La colla d'amics sempre fèiem broma amb la boca de l'Antonio. Dèiem que la tenia com un cavall de Troia i per això, Joaquim Hernández, emulant La Quinta de Lo Pelat o La Quinta del Mini ens va batejar d'aquesta manera".

Xavi Hernández

El jugador, ara retirat, parla del seu amic, del migcampista culer: "Per trajectòria i títols Xavi és el millor futbolista amb qui he compartit minuts de joc. És un crac, en tots els aspectes. El seu currículum, la seva vida esportiva ho diu de manera ben clara. He tingut el plaer de jugar amb ell i de tenir la seva amistat. Però, per mi, tots els de La Quinta són els millors, són especials".

Nova vida

Tot i la retirada, David Prats assegura que seguirà molt relacionat amb el món del futbol, amb els seus amics: "Amb el Toni Lobo i el Sergio Garcia estem entrenant els infantils del Sant Gabriel. Continuaré entrenant, aprenent. Com a futbolista he arribat a un lloc i com a entrenador m'agradaria arribar un pèl més lluny, si pot ser. Si no, gaudiré com ho he fet de futbolista. S'ha d'anar a poc a poc, començant des de baix, amb humilitat. Per això he començat entrenant nens. Vull agafar experiència i veure com va tot".

segueix-nos «