Dijous 18

Octubre de 2018

Un documental desgrana Barcelona 92 com l'origen de l'èxit esportiu espanyol

Es tracta del documental 'Barcelona 92. Donde todo empezó', elaborat pel programa televisiu Informe Robinson

22/12/2011 10:46h

Van canviar una ciutat i fins i tot un país però, sobretot, la mentalitat d'uns esportistes fins aleshores acostumats a perdre. Gairebé dues dècades després dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, un documental desgrana la rellevància d'aquella cita com a origen de l'actual èxit de l'esport espanyol. A càrrec del premiat programa televisiu Informe Robinson, el documental 'Barcelona 92. Donde todo empezó', presentat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, inicia un viatge per aquell inoblidable moment, en les seves imatges i testimonis dels protagonistes d'uns Jocs que van marcar un abans i un després.

Un festa de l'esport espanyol que, no obstant això, arrenca amb la pausa que atorga la perspectiva del pas dels anys, entre la malenconia i l'assossec d'un Pasqual Maragall, en aquell temps alcalde de la ciutat, caminant reflexiu sobre la pista de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, absolutament buit. Enrere queda aquell èxtasi d'una ciutat acomplexada que buscava obrir-se al món i a ella mateixa. "Va ser una conjunció que difícilment tornarà a repetir-se. Va ser unir persones, del sector públic i privat, entusiasmar la gent normal", ha explicat Narcís Serra, exalcalde i ministre durant els anys 80.

"Hi ha coses que les veus més clares quan han passat. A mesura que passa el temps, cada vegada penso que el que vam fer és més important", ha admès Serra, un dels testimonis del món polític que apareixen en el reportatge, al costat d'altres com Maragall, l'expresident català Jordi Pujol o el publicista Lluís Bassat. Precisament, són ells els qui donen forma a la primera part d'un reportatge que examina l'abans dels Jocs, des dels estratagemes diplomàtiques per aconseguir la candidatura fins a les dificultats per arribar a temps a la seva celebració. Tot, sempre, sota la paraula "unir", que es repeteix una i una altra vegada.

22 medalles, 13 de les quals d'or

Però el punt àlgid del documental arriba a partir de l'arrencada d'aquells Jocs Olímpics, repassant un per un els èxits d'un esport espanyol que va recollir els èxits del Pla d'Ajuda a l'Esport Olímpic (Pla ADO), fins aconseguir 22 medalles, 13 d'elles d'or. La gesta més gran de la història esportiva espanyola. "Marca molt. Som història de l'esport espanyol, els qui vam obrir les portes. El temps fa sentir-te més satisfeta", ha reconegut l'exjudoka Miriam Blasco, la primera dona espanyola a obtenir una medalla olímpica. "A la resta de Jocs es continua parlant de Barcelona. Ha estat preciós recordar-ho".

Tres setmanes reconstruïdes en imatges ja eternes i en els records d'esportistes com Miriam Blasco, Kiko Narváez, Epi, Arantxa Sánchez, Manel Estiarte, Fermín Cacho, Elisabeth Maragall, Antonio Rebollo, Natalia Vía Dufresne, Antonio Peñalver o José María Van der Ploeg, entre molts altres. "El que ha passat amb Barcelona és com el bon vi, amb el temps millora i ens dóna una perspectiva més important del que va ser", ha comentat precisament Van der Ploeg, medalla d'or en regates. "No érem conscients del que fèiem. Però volíem fer-ho bé i tothom va donar el millor de si mateix. Va ser màgic".

Èxits i alguna decepció

Etern, màgic, inesborrable. Adjectius que han repetit els presents en un acte que ha arribat al seu clímax amb moments com l'encesa del peveter amb la fletxa de Rebollo, el dramàtic or de Blasco, el gol de Kiko a la final olímpica de futbol, l'amarga plata de waterpolo, la carrera inoblidable de Cacho en 1.500 o la desil·lusió en un bàsquet que va encimbellar el zenit del 'Dream Team' nord-americà. "Abans no comprenia el lema olímpic, que l'important és participar. Quina cursilada!, pensava", ha assenyalat el responsable del reportatge, l'exfutbolista Michael Robinson. "Ara, amb 53 anys -ha afegit- mai havia pogut estar-hi més d'acord. La generositat d'oferir-se, l'orgull de competir, és tremendament elegant. Guanyar al final es converteix en un fet vast, comparat amb canviar la història". La d'un país, la d'una ciutat, la del futur de tot un esport.

Àlex Cubero/EFE

segueix-nos «