Dimarts 17

Setembre de 2019

Un jove arquitecte recupera un poble abandonat al Pirineu de Lleida

22/01/2012 18:44h

Solanell és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò. En el cens del 1857 hi apareixien 107 veïns. Un segle després, el 1960, hi vivien 26 persones i, l'any 1970 ja només hi quedaven vuit. Avui el poble està buit, despoblat, abandonat. Però potser no per gaire temps. L'arquitecte Saül Garreta, de 32 anys i veí de Tarragona ha posat en marxa el projecte 'Reviure Solanell', una iniciativa que busca recuperar aquest poble de l'Alt Urgell.

Garreta va descobrir Solanell gairebé per casualitat. El seu primer contacte amb el poble va ser estrictament professional, encara que a poc a poc la seva implicació va passar del pla laboral al personal, fins a convertir-se, segons ell mateix reconeix, en gairebé "una obsessió". Tot va començar quan un conegut seu amb vincles familiars al poble li va plantejar la possibilitat de comprar cases antigues a Solanell i rehabilitar-les per després vendre-les. No obstant això, la crisi va parar el projecte abans que pogués prendre forma i Garreta es va quedar sol quan ja havia lliurat la paga i senyal per una de les cases abandonades.

Malgrat la retirada dels altres inversors, i davant una idea que el motivava cada vegada més, Garreta va posar tot el seu afany a tirar endavant el projecte 'Reviure Solanell' i tornar la vida al poble. "Sempre he tingut un punt de romàntic i somiador, i aquest era el meu, realitzar tot un poble. Diners que guanyava, diners que hi anava invertint. Vaig anar comprant cases i propietats fins a arribar al 70 per cent del poble, que és el que tinc ara", explica en una entrevista amb Efe.

Però la tasca no ha estat fàcil i el desenvolupament del projecte, des de la reconstrucció de la pista forestal per accedir al poble fins a l'estrena de la primera casa, previst per a aquest estiu, és ple d'alts i baixos. "L'any passat vaig fer la pista per arribar-hi en cotxe, que em va costar suor i llàgrimes, i vaig començar els fonaments de la casa, amb la qual cosa em vaig gastar una pila de diners i vaig haver de parar", comenta. La situació personal tampoc no hi va ajudar, ja que en aquell moment Garreta acabava de ser pare i no podia dedicar al projecte tot el temps que requeria. "Estava una mica desmoralitzat en aquell moment, però al cap d'un any vaig començar a recuperar-me", assegura.

Arriba la llum
Una fita que va contribuir a aquesta recuperació va ser aconseguir portar l'electricitat a tot el poble des de Castellbò. "Vam aconseguir una subvenció de 59.000 euros, la meitat del que costava, i jo vaig haver de pagar l'altra meitat, però ara hi tenim llum, tenim la pista i em vaig dir, doncs què menys?, i vaig fer una plaça per aparcar prop de l'església", relata. Amb totes aquestes millores comunitàries va ser imperatiu reprendre el projecte de rehabilitació de la primera casa, que finalment ara s'ha culminat i, a falta de pocs retocs, com el mobiliari, tindrà els seus primers hostes a l'estiu. "Jo no puc anar-hi a viure per ara, no m'ho he plantejat mai, tinc la meva vida i la meva feina a Tarragona, una filla... Però el que sí que és important és que hi visqui algú de forma contínua, no com a segona residència", explica. Així, els primers veïns del recuperat Solanell seran una parella que viurà en un dels dos habitatges habilitats en l'únic edifici per ara recuperat al poble.

En aquests moments, el poble compta amb diversos espais públics recuperats, entre ells la pista d'accés juntament amb dues places, una d'elles empedrada, i un aparcament. L'església és un altre dels edificis que no s'han enderrocat, encara que l'abandonament n'ha provocat el deteriorament, com la resta de construccions del poble.

No obstant això, a pesar del crític estat de conservació de molts immobles, Garreta ha aconseguit que es recuperés la qualificació urbanística i legal de nucli agregat del municipi de Montferrer i Castellbò, amb la qual cosa en el moment en què s'empadronin els primers habitants tornarà a ser un poble amb caràcter general. L'esmentada qualificació implica també la conservació dels volums construïts prèviament amb un marge de canvi del 20 per cent, és a dir, que no es podrà enderrocar tot el poble i construir-lo de nou, sinó que s'ha de respectar-ne l'aspecte actual, a excepció d'aquest percentatge de variació.

Aquesta condició no és per a res un límit des del punt de vista de Garreta, sinó una "garantia" que el seu projecte es desenvoluparà seguint les directrius que ell ha plantejat des del principi. "No vull un poble fantasma o artificial, vull un poble viu i basat en unes idees d'ètica i sostenibilitat econòmica i social, en la línia de la banca ètica", indica.

Un dels conceptes bàsics del seu projecte és la multipropietat, és a dir, que cada veí compri uns drets de superfície per vida i tingui dret a decidir sobre l'estructura del poble. A més, Garreta ja ha contactat amb artistes i artesans interessats a instal·lar-s'hi i treballar des del poble per anar-ne augmentant el nombre d'habitants.

segueix-nos «