Dissabte 21

Octubre de 2017

La Xarxa

Mèdia

Quins drets hem tenir en compte abans de fer un programa de televisió?

Una qüestió fonamental que cal incorporar com a rutina prèvia a la producció

14/06/2017 19:12h

La revisió dels drets d'imatge i de propietat intel·lectual hauria de ser una rutina obligatòria per als professionals dels mitjans de comunicació abans de posar en marxa qualsevol producció. Què protegeix cadascun d'aquests drets i què cal fer per garantir-los plenament? De tot plegat n'ha parlat a bastament aquest dimecres al MAC Marta Insúa, responsable del Servei d'Assessoria Jurídica de La Xarxa. Aquí en recollim les principals idees.

Els programes de televisió, com a successió d'imatges i sons, poden tenir drets de propietat intel·lectual i d'imatge. Per tant,en primer lloc hem de detectar què està protegit i què no. La llei de propietat intel·lectual (LPI) estableix que cal protegir totes les creacions originals, però també les traduccions, transformacions i adaptacions musicals. També són objecte de protecció productors, artistes, intèrprets, etcètera.

D'altra banda, totes les persones tenen garantits els drets de la personalitat (intimitat i pròpia imatge). Preservar el dret d'imatge implica que no podem obtenir, reproduir o publicar imatges de l'aspecte físic d'una persona sense el seu consentiment. Al seu torn, el dret a la intimitat garanteix la facultat de mantenir en un àmbit reservat la vida personal i familiar davant la divulgació de tercers. Aquest règim de protecció impedeix emetre les imatges? No, simplement vol dir que ens caldrà l'autorització prèvia.

Hi ha excepcions?

Sí, la llei preveu algunes excepcions per a les quals podem prescindir de l'autorització. Així, el dret a la informació legitima els mitjans de comunicació a donar informació veraç sobre un fet o persones de rellevància pública. I té rellevància pública la informació sobre fets de transcendència penal, encara que la persona afectada sigui un individu privat. Malgrat això, el dret a la informació no justifica que se sacrifiquin a qualsevol preu els drets de les persones afectades. "Aquests sacrifici ha de ser proporcional, necessari i útil i ha de tenir com a objectiu assegurar la informació lliure", ha remarcat la jurista de La Xarxa.

Com han de ser les autoritzacions?

Preferentment per escrit (necessàriament quan parlem de propietat intel·lectual) i han de determinar el nombre d'emissions, modalitats, temps i àmbit territorial i temporal de l'autorització. Per a l'autorització dels drets de la personalitat no cal un document escrit. És suficient el que s'anomena acte o conducta inequívoca, com per exemple, enregistrar una entrevista. El problema de les autoritzacions tàcites és que es limiten a aquell acte en concret. Per a qualsevol altre ús que es vulgui fer de les imatges caldrà una nova autorització.

segueix-nos «

 

els continguts de la teva TV local «