Dimarts 18

Desembre de 2018

Dos punts de vista molt diferents sobre la Llei d'Universitats

19/12/2001 18:30h

Divendres passat el Senat va aprovar la polèmica Llei d'Universitats. I aquesta setmana s'aprovarà definitivament al Parlament perquè entri en vigor al gener. Gran part de la comunitat universitària, però, està en contra de la llei. Aquesta és la segona i última entrega del cara a cara entre Albert García, representant de Noves Generacions del PP, i Alessandro Macarrone, portaveu de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP). Tots dos joves universitaris, però amb idees molt diferents sobre la LOU. Perquè es diu des de la plataforma que la LOU afavoreix les universitats privades i la privatització?
Alessandro Macarrone (A.M): Diem que s’afavoreix les universitats privades perquè una universitat privada no queda sotmesa als mateixos requisits que la universitat pública. Parlo de dos temes concrets: només el 25% del professorat de la privada ha de passar la prova d’habilitació nacional. Per tant és més fàcil accedir a una plaça de professor a la privada que a la publica. A més, pel que fa a remuneració salarial, es guanya més a la privada. Això pot provocar un traspàs dels professors de qualitat de les públiques cap a les privades.

En segon lloc, les universitats privades tenen 15 mesos per adaptar-se a la nova llei, sense tantes presses ni requisits que les públiques, que han de renovar tot el seu òrgans de Govern i rzelaborar els seus estatuts un cop entri en vigor la llei. Per tant, es dóna més llibertat a les universitats privades mentre que les universitats públiques es veuran durant un temps aturades.

El tema de la privatització, que tant es parla, és un altre tema. Té a veure amb la promoció d’adscripció de centres privats a les universitats públiques, el que fa que es malversi finançament de les universitats públiques cap a centres privats. Com que no hi ha un finançament suficient ni un pla de finançament transparent per a les universitats, això provoca que any rera any les taxes pugin per sobre de l’IPC i, en segon lloc, que es vagin privatitzant progressivament els serveis com copisteries, menjadors, transports... Els serveis de les universitats, com entitat pública que són, haurien de ser gratuïts.

Albert García (A.G): Ara les universitats privades no estan regulades. Amb la nova llei es regulen, i com diu Alessandro, es determina que només el 25% del professorat hagi de passar la prova d’habilitació nacional o de la comunitat autònoma, segons el cas. Veritablement introduir la regulació d’aquest 25% del professorat ja li dóna una certa garantia perquè hi ha universitats privades que eren dolentíssimes, que donaven títols com si donessin xurros, i això no pot ser. Així es regularà la universitat privada perquè no enganyi a ningú. No crec que amb la nova llei s’afavoreixi les privades, perquè aquestes ja tenen el seu finançament propi.

Estic d’acord, això sí, amb el que diu l’Alessandro, que no s’haurien de privatizar els serveis a les universitats. No hauria de ser així, i si es volen privatitzar, que es faci a un preu molt accessible. Aquest tema sí que s’hauria de regular més. Sobretot la copisteria, el menjador i el transport públic, que són els serveis que més utilitzen més els estudiants. És molt negatiu per a les universitats privatitzar aquests serveis. Però, clar, dependrà que el Parlament de cada comunitat autònoma estigui vetllant perquè aquests serveis es compleixin amb uns mínims. I destinar un mínim de finançament per tot això.

L’Agència d’Avaluació i Acreditació Nacional.... quin paper tindrà?
A.G: Primer, pretén avaluar tot el sistema universitari. La situació de les universitats avui dia i detectar els seus punts febles així com si hi ha alguna que incompleix els contractes que tenen pactats. En segon lloc, avaluarà els professors que imparteixen classe, ja que és molt important que els docents siguin els millors que pugui tenir cada facultat. L’Agència no és del tot obligatòria. Per exemple, Catalunya ja té la seva pròpia agència d’acreditació i avaluació. Aquesta es manté, encara que no sé si amb més o menys competències, ja que això ho haurà de determinar un reglament posterior que desconec.

Però sí que és positiu que es faci una agència d’avaluació. Que potser es tingui por a què es pugui fer un rànquing d’universitats amb els resultats d’aquesta avaluació, cosa que ja passa moltes vegades a mitjans de comunicació, que fan un rànquing basant-se en uns criteris mínims.... Clar, això d’una banda podria ser perillós perquè s’assenyalarien unes universitats, que haurien obtingut les millors avaluacions, i podrien ser considerades més d’elit i, per tant, tothom voldria anar-hi. Però jo ho veig més com un al·licient per les universitats que estan a la cua, perquè intentin posar-se a la mateixa alçada que les altres.

A.M: El tema d’avaluació a les universitats sí que és una de les reivindicacions a nivell estudiantil que fa temps que s’està fent a Catalunya. Una universitat no ha de tenir cap mena de vergonya de deixar-se observar i mostrar-se a la resta de la societat. Però aquesta avaluació pot ser entesa de dues maneres: una avaluació que permeti detectar els errors de les universitats, és a dir, que vagi a detectar les seves carències i pugui proposar solucions, aquesta seria l’avaluació bona. O bé una avaluació que permtrà establir un rànquing d’universitats i pugui influir en la creació d’unes universitats d’elit, on només un petit sector de la societat hi tingui accés. L’avaluació que ens preocupa és aquesta última.

Els estudiants desconeixen la LOU, tal com s’ha dit des del Ministeri d’Educació?
A.M: No és així. Hi ha hagut un debat sense precedents. Mai com ara, des de la Llei de Reforma Universitària del ’83, la comunitat universitària havia estat tant sensibilitzada en el tema. És cert que no tots els estudiants podrien fer una tesi doctoral sobre la LOU perquè, com tots els textos legals, no és un text de massa fàcil accés, però sí que a la majoria de centres universitaris i facultats s’han fet xerrades i s’han explicat els principals punts de la llei i s’ha adreçat als estudiants a les adreces d’Internet o als llocs on poden trobar més informació sobre la llei. Per tant, hem presentat la llei als estudiants amb la màxima objectivitat possible, fent-ne una valoració, i convidant a què es llegeixin la llei. I això sí que ha permès que tothom sàpiga quines són les tres o quatre idees bàsiques de la LOU.

A.G: Nosaltres també hem volgut explicar la LOU a les facultats però ens ho han impedit. Per motius de seguretat, han esgrimit mil motius per no deixar-nos fer aquests actes. Aquests motius de seguretat són obvis perquè nosaltres tampoc caiem en gaire gràcia a les facultats i potser han preferit que no hi haguessin aldarulls o intentar no produir un enfrontament -que no crec que hagi de ser enfrontament sinó que hauria de ser una cosa normal en un estat democràtic -. Tot i així hem fet resums dels principals punts de la llei.

A.M: Des de la Plataforma també hem fet resums i s’ha facilitat informació sobre la LOU tant com ha estat possible. I una cosa curiosa és que hi ha gent que s’ha apropat a la llei per ell mateix i al llegir-la, descobrint més aspectes de la LOU, s’han posat més en contra de la llei que quan ho estaven quan nosaltres els hi vam explicar, potser, amb més pressa.

El tema que s’hagi denegat l’accés a les facultats a les Noves Generacions del PP és un tema que desconec i, per tant, no puc opinar. Sí és cert que el PP ha tingut l’oportunitat de dialogar amb les universitats i preguntar la seva opinió abans de fer la llei, perquè aquesta és una altra. Va poder apropar-se a tots els sectors de la comunitat universitària a priori, no amb les coses més o menys fetes, i és una cosa que no va fer. El PP si ha tingut l’oportunitat de dialogar i de mostrar la seva oposició i d’escoltar les altres posicions i l’ha desaprofitat. Malgrat això, crec que està malament prohibir al PP.

A.G: El diàleg s’ha fet després de presentar la llei, és cert. Abans d’això, només s’havia presentat a la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. El millor hagués estat fer un pacte d’estat com s’ha fet en d’altres temes i establir uns mínims pel que fa als temes d’educació, i respectant aquests mínims, tenir un marge de maniobrabilitat.

La gent que es manifesta contra la LOU, és prou representativa?
A.G: Part de la comunitat universitària, no tots els rectors, participen en aquestes mobilitzacions. Però el més bo d’aquests rectors que participen en aquestes mobilitzacions, i que fins i tot les encapçalen, si els agafes un per un, i dines amb ells, veus que no estan tant en contra. El que passa és que molts d’ells volen tornar a ser escollits rectors i si no estan davant de les manifestacions, possiblement els seus propis docents no els votin. Sí que puc dir que ha faltat una mica de consens però la llei tira endavant amb una suficiència democràtica important.

A.M: Aquí, però, no només hi ha un sector de la comunitat universitària en contra, sinó que hi ha una amplíssima majoria de la comunitat universitària en contra. Sé que en aquestes manifestacions no hi va tota la comunitat universitària, però pensar que la gent que es queda a casa està a favor de la LOU seria el mateix que dir que quan hi ha una manifestació contra el terrorisme tothom que es queda a casa està a favor del terrorisme. Per tant em sembla que aquest argument, que ja s’ha fet servir en alguns moments, no és vàlid. Crec que són unes manifestacions molt representatives, les més grans que hi ha hagut des de la implantació de la democràcia en l’àmbit universitari.

Quant als rectors, jo puc parlar sobretot del cas dels rectors catalans. Des de la presentació de l’avantprojecte van elaborar un manifest en contra d’aquesta llei i en tot moment han manifestat una oposició clara a la llei, ja no només en les manifestacions al carrer sinó que el mateix rector de la UB, Joan Tugores, ha participat en diverses tancades explicant el seu posicionament sobre la llei i el de la universitat. I si una cosa ha aconseguit aquesta llei ha estat provocar una cohesió enorme dins les universitats al dir no a la LOU. El que tenim clar és que no tots tenim la mateixa visió de com hauria de ser la universitat. cadascú té les seves idees.

A.G: Respecte el rector Tugores, sí que és cert que ha anat davant de diverses manifestacions i que dissenteix en alguns punt de la llei, com el sistema d’Habilitació Nacional, però és molt gros dir que estigui totalment en contra de la llei. , Ha estat un rector que ha lluitat contra rectors que venien avalats per partits polítics com el PSC i CiU i ell no ha necessitat ni aval econòmic ni dels partits polítics per arribar al càrrec. És tot un exemple de rector. I no sé, depèn amb qui estigui potser actua d’una manera o una altra...

A.M: És cert que Tugores ha tingut converses sobre la LOU amb el Govern però, almenys, quan les ha citat, ha dit que estava molt poc satisfet per aquestes converses pels arguments que se li havien donat i justament perquè ell entén que el diàleg ha de ser bidireccional i no ha estat així.

I què dieu de l’Habilitació Nacional, una prova que hauran d’aprovar tots els docents que aspirin a una plaça a una universitat pública?
A.M: No resoldrà el problema d’endogàmia, ja que les universitats acabarn decidint igualment el seu professorat. A més, s’ introduirà un control ideològic per part del Govern, que fixarà les condicions bàsiques per passar les proves d’habilitació. Crec que si volem professorat de qualitat, haurien de ser les mateixes universitats qui poguessin triar lliurement els seus professors a través d’unes proves que siguin molt més transparents i molt més públiques que les que hi ara, i que es tinguin en compte aptituds pedagògics del professorat, que no es contempla ara en les proves d’habilitació nacional, em sembla.

A.G: Els criteris pedagògics es contemplen en un reglament de les proves d’habilitació nacional. Però jo sí que aprovo totalment que hi hagi una prova d’habilitació, no sé si serà a nivell nacional o acabarà sent a criteris de les comunitats autònomes. Però és un sistema bo i que hauria de tenir molt en compte els criteris pedagògics del professorat perquè hi ha docents que poden ser molt bons en la seva matèria però que no saben transmetre els seus coneixements als alumnes i res farem amb aquests professors, no?

El sistema d’Habilitació Nacional funciona en base a un tribunal de set membres. L’examen sí que s’ha de fer al centre on pertanyi el president del Tribunal, que haurà de ser catedràtic. Serà una prova prou transparent, s’ha de publicar com a qualsevol oposició i fixa uns mínims de coneixements i aptituds per poder ser professor universitari. És bàsic controlar que els professors sàpiguen donar classe perquè són molt nombroses les queixes d’estudiants sobre els docents que no saben explicar.

El futur de la LOU?
A.G: Hem de tenir en compte que d’aquí a dos anys més o menys hi haurà l’espai europeu d’ensenyament superior i ens haurem d’adaptar més als canvis que s’imposaran des d’Europa. Crec que la LOU tindrà una bona aplicació i també un bon finançament, ja que són les comunitats autònomes que s’han compromès a finançar tot el que estableix la Llei.

A.M: Com a Plataforma i membre del moviment en contra la LOU, estem demanant la retirada d’aquest document. És una cosa que dubtem que s’arribi a fer perquè justament no ens ha semblat que en cap moment s’hagi donat resposta directa a les nostres demandes. Creiem que la llei s’aprovarà i, a partir d’aquí, farem tot el possible per què aquesta llei, encara que s’hagi aprovat, no es pugui arribar a aplicar en cap moment. Intentarem que la majoria de comunitats autònomes i partits polítics presentin recursos d’inconstitucionalitat contra aquesta llei. També emprendrem totes les mesures de pressió a nivell de cada universitat.

La LOU és una llei sense el suport de la majoria de la comunitat universitària i, cada cop més, d’altres sectors de la societat, i parlo del passat 1 de desembre a Madrid i de la manifestació del 12 de desembre a Barcelona, s’està implicant cada cop més a tota la població, fent veure que el problema de les universitats afecta a tota la societat. Si el PP, malgrat aquesta forta oposició que s’està veient en els darrers dies, decideix tirar endavant la llei, l’únic que pot comportar és un canvi polític en les pròximes eleccions. Crec que la llei tindrà una durada curta.

A.G: Només dir que el Consell d’Estat, que és qui dóna el vist i plau a les lleis, ja ha donat el vist i plau a la LOU, i sembla prou important.

segueix-nos «