Dimecres 24

Octubre de 2018

Dos punts de vista molt diferents sobre la Llei d'Universitats

12/12/2001 09:00h

Aquesta podria ser l’última setmana de tràmit de la polèmica Llei d'Universitats al Senat, just abans d'aprovar-se definitivament. Paral·lelament, la comunitat universitària no para de mobilitzar-se contra la LOU sota el paraigües de la Plataforma Unitària contra la LOU. Aquest dimecres hi ha una nova jornada de vaga a les universitats i una manifestació a Barcelona a les 19:00 de la tarda oberta a tota la societat. Però què té la LOU que aixeca tanta polseguera? LaMalla.net ha reunit en una mateixa taula a Albert García, representant de Noves Generacions del PP, i Alessandro Macarrone, portaveu de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), perquè ens expliquin els seus diferents punts de vista respecte la llei. El PP ha decidit fer una nova llei universitària, que substituirà la Llei de Reforma Universitària (LRU) del ‘83. Des de la Plataforma s’està d’acord amb què calia aquesta reforma?
Alessando Macarrone (A.M): És cert que la societat espanyola ha patit uns canvis importants, amb una nova realitat europea i una nova societat de la informació que fan indispensable que aquesta llei es canviï. I des del moviment estudiantil ja fa bastant anys que es demanen millores i modificacions d’aquesta llei. Així que sí creiem que cal una reforma. Però no com la que s’està plantejant. Ara, però, no entraré a parlar de les alternatives. La Plataforma uneix diversos col·lectius: estudiants, professors, rectors, sindicats... i cadascú té la seva pròpia visió de com hauria de ser la nova llei. Una cosa està clara: no volem la Llei d’Universitats que s’està fent ara mateix des del Govern.

Ha faltat diàleg per part del Govern amb la comunitat universitària a l’hora de redactar la llei?
Albert García (A.G): Més que manca de diàleg, potser ha mancat consens específic en alguns punts concrets de la LOU. Però penso que el procés ha estat bastant fluid. S’han fet reunions amb tots els rectors de les universitats espanyoles i ja han expressat el que ells volien. A més, el Ministeri ha anat introduïnt canvis al text de la LOU, ha aprovat esmenes del PP, de CiU, de Coalició Canària... I les esmenes que no s’han aprovat és perquè no s’ajustaven al model d’universitat que es planteja des del nostre grup parlamentari.

A.M.El PP va poder apropar-se a tots els sectors de la comunitat universitària a priori, no amb les coses més o menys fetes, i és una cosa que no va fer. La majoria d’associacions que tenen més del 90% als òrgans del Govern a les universitats catalanes no han tingut aquest contacte amb el PP. En canvi sí que l’han tingut amb altres partits polítics. Considero que el PP si ha tingut l’oportunitat de dialogar i de mostrar la seva oposició i d’escoltar les altres posicions i l’ha desaprofitat.

A.G. El diàleg s’ha fet després de presentar la llei, és cert. Abans d’això, només s’havia presentat a la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). El millor hagués estat fer un pacte d’estat com s’ha fet en d’altres temes i establir uns mínims pel que fa als temes d’educació, i respectant aquests mínims, elaborar la llei amb un un marge de maniobrabilitat.

A grans trets, quins són els principals canvis que introdueix la Llei d’Universitats?
A.G. Introdueix canvis al Consell Social, amb els quals s’intenta obrir la universitats a la societat i que aquesta hi tingui més control. Però, sobretot, el principal punt d’aquesta llei és que el afecta al professorat i que inclou en un regim de seguretat social el personal que actualment té un contracte bastant precari i sense seguretat social. Es reconeixen així uns drets del professorat que abans no tenien. A més, es farà un procés d’avaluació d’aquest professorat a través de les proves d’Habilitació Nacional, que seran unes proves que hauran de passar tots els que aspirin a una plaça de professorat. L’objectiu és comprovar que compleixin uns mínims de qualitat docent. Amb aquesta habilitació es vol evitar els casos veritablement de professors amb el 80% dels seus alumnes suspesos. Alguna cosa passava aquí, perquè això era impossible! Les universitats també s’avaluaran i es mirarà si les universitats públiques compleixin uns mínims requisits.

També és molt important adaptar la llei al futur espai únic europeu d’ensenyament superior, que permetrà homologar tots els títols universitaris a tota la Unió Europea, compartir crèdits, entre d’altres aspectes....

En definitiva, la Llei d’Universitats pretén millorar el sistema actual i la qualitat universitària. Som el segon país de la UE que té més estudiants en carreres universitàries però ara s’ha de fer qualitat d’aquesta universitat.

A.M. Jo voldria comentar alguns punt que l’Albert no ha esmentat. Aquesta llei introdueix un sistema d’accés a la universitat que en principi implica la desaparició de la selectivitat. I potser sí que es perd aquesta prova concreta però en cap cas perquè s’ajustin el número de places a la demanda. I senzillament es trasllada el moment de selecció per entrar a la universitat. De manera que un estudiant que no estigui segur de poder obtenir una plaça a un determinat centre haurà de fer diferents exàmens en diferents centres i, depèn de la zona de l’estat en què es trobi, s’haurà de moure per tot l’estat espanyol, buscant una plaça per entrar. A més de totes aquestes proves a cada universitat, molt probablement s’implantarà l’examen de revàlida a final de Batxillerat, que serà competència de la Llei de Qualitat, llei que encara no es coneix del tot, però que estaria bé conèixer per poder valorar si volem o no aquest model.

En segon lloc, pel que fa a la democràcia i òrgans de govern, la Llei d’Universitats suposa un pas enrera en la democratització de les universitats. Primer, perquè disminueix el número dels estudiants en l’òrgan que té la major part de competències amb la nova llei, que són els Consells de Govern. El número d’estudiants passaria a ser aproximadament un 12% d’aquest Consell de Govern. Segon, perquè perd importància el Claustre com a òrgan de màxima representació de tota la comunitat universitària mentre que queda reforçada la figura d’un rector presidencialista, escollit per sufragi universal ponderat. Aquesta és una mesura menys democràtica ja que fa que el rector només pugui sortir escollit amb el suport de sectors empresarials o partits polítics. I per tant, es pot caure en una politització dels rectors que no volem ni per una banda ni per l’altre, és a dir, no volem que hi hagi ni un rector de dretes ni un rector d’esquerres.

Pel que fa al que ha comentat l’Albert sobre el professorat, és cert que es resolen els problemes laborals del professorat contractat. També és cert que augmenta la proporció de professorat contractat permesa. Però encara queda pendent un tema molt important: el dels becaris de recerca, que porten a terme més del 30% de la recerca a l’estat espanyol, que segueixen sense veure resolts els seus problemes, no d’estabilitat laboral, sinó de drets laborals. I això és un tema molt greu.

A partir d’aquí, hi ha un altre tema, que és el del finançament. No es pot aprovar una llei sense tenir un pla de finançament que permeti veure si es podran aplicar bé o no les mesures adoptades. Perquè el tema de la mobilitat està molt bé en principi però cal tenir assegurades unes beques de mobilitat concretes, no un compromís, sinó números, valors concrets, que diguin quan i en base a quins criteris es repartiran aquests recursos.

Perquè s’ha decidit eliminar la Selectivitat i fer que cada universitat faci la seva pròpia prova d’accés?
A.G. Els estudiants cada any disminueixen notablement pel descens demogràfic. Tant és així que d’aquí a cinc anys ja tindrem la meitat dels estudiants que tenim ara a la universitat. Així que creiem que les pròpies universitats poden escollir els seus alumnes, cosa que els dona més autonomia. I encara més, segons les estadístiques, les universitats d’aquí a poc hauran d’anar a buscar els seus estudiants. És a dir, no és que l’alumne vagi a la universitat sinó que al final les universitats seran les que diguin: escolta, és que no tenim estudiants, hem d’ anar a buscar-los.

A més, aquest canvi també potenciarà que les universitats siguin millors i s’esforcin per millorar. Perquè a les que siguin dolentes, cap alumne hi voldrà anar. I en canvi si estaran disposats a desplaçar-se per anar a una bona universitat.

Hi haurà beques de desplaçament per fer l’examen a cada universitat?
A.G.No s’ha contemplat a la llei, però suposo que sí, com es dona ara una beca de mobilitat als estudiants que van a una universitat lluny de casa seva. I és que cada any el Ministeri va augmentant el pressupost en educació. Actualment no es cobreixen totes les beques de mobilitat. En part, depèn molt del que les comunitats autònomes destinen a universitats, ja que cada una té les seves competències en educació.

A.M: el tema de la mobilitat és un tema molt lloable i molt interessant. Però hi ha dos factors a tenir en compte. Primer, que la mobilitat pugui ser optativa o hagi de ser obligada. Amb el nou model d’accés, moltes vegades si un vol estudiar es trobarà amb una mobilitat obligada.

Després, l’Albert ha esmentat el tema del districte obert, que es va aprovar per Decret. És un tema que pot estar bé o que pot estar malament. M’explico. Abans comentava l’Albert el tema de l’avaluació de la qualitat a les universitats. Però amb aquesta llei es promou, o sembla ser que es promou, que les universitats hagin de respondre uns nivells d’eficiència i efectivitat. I per tant s’avaluarà les universitats elaborant una mena de ranking, -això he sentit jo en algunes declaracions- que serviria perquè els estudiants triessin una universitat o una altre, perquè els professors decidissin optar a una plaça a una universitat o a una altra, o de cara al pla de finançament, es pugui finançar més una universitat que una altra, simplement, perquè té més prestigi. Això és un sistema més de discriminació pressupostària.

Tot això que pot provocar? Doncs que hi hagi una elitització clara de les universitats, que tinguin un funcionament òptim si bé sempre vinculat al control dels Consells Socials, integrats bàsicament per membres del sector empresarials i financer. I en canvi, hi haurà tot una sèrie de centres, amb menys prestigi, que tindran el finançament mínim que indica la llei. I això no és res que m’estigui inventant ara sinó una cosa que està passant ara mateix a Catalunya. Les universitats anomenades perifèriques com pot ser Girona, Lleida, Tarragona, les mateixes de les Illes Balears, estan ara mateix desprestigiades, mentre que, en canvi, les de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen molt més prestigi, per no parlar del cas Universitat Pompeu Fabra, un centre públic que rep més finançament que la resta d’universitats públiques i té un prestigi afegit.

És en aquest sentit que trobem perillós aquest tipus de mobilitat en un districte obert, lligada al punt de buscar la promoció d’unes universitats d’elit de manera. Pot passar que, per exemple, aquí a Barcelona la Facultat de Física de la UB tingui prestigi internacional i per tant tothom vulgui venir a estudiar-hi i un estudiant de Barcelona es vegi obligat a anar-se’n a una altra ciutat perquè no té una nota mitjanament bona per accedir-hi. Seria una mobilitat obligada, sense voler ni, potser, poder-ho fer per motius econòmics. Perquè és cert que existeixen les beques però, primer, si es promou la cultura de la mobilitat augmentarà moltíssim la demanda en segons quines universitats i, en segon lloc, són beques que no són suficients per a totes les necessitats que té l’estudiant quan és fora.

segueix-nos «