Diumenge 23

Setembre de 2018

José Antonio Marina: “Per educar un nen fa falta la tribu sencera”

23/01/2007 08:30h

José Antonio Marina va ser un dels ponents de la XXIV Jornada de Polítiques Locals de Joventut organitzada per l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. També és el responsable del portal Mobilización Eductiva, que ofereix gratuïtament recursos bibliogràfics i en línia per als docents i tots els qui treballen en l'Educació. Després de la seva intervenció a favor d’una mobilització ciutadana per l’educació, vam poder fer-li unes quantes preguntes per aprofundir més en la seva visió de la formació dels joves.

Per què és útil una jornada com aquesta?
Almenys per a dues coses: pels debats i per la gent que coneixes. En debatre es pren més conciència dels problemes i també de les possibles solucions. Els que treballem en Educació correm el perill de sentir-nos sols i impotents davant la magnitud del problema. Els psicòlegs sabem que quan algú se sent sol i té por, la millor teràpia és descobrir que també hi ha altres persones preocupades pel mateix i disposades a actuar. Aquesta és la segona aportació de jornades com aquesta, fer que totes aquestes persones es coneguin entre sí i creïn llaços de col·laboració. Els problemes educatius s’han de resoldre entre tots. Per educar un nen fa falta la tribu sencera.

Quin ha estat el seu granet de sorra a la jornada?
Una crida a l’optimisme. Sovint no ens n’adonem de la quantitat de recursos que tenim al nostre abast. I en segon lloc una crida a gestionar millor del que tenim. Crear una cultura de cooperació educativa per recuperar l’entramat pedagògic de toda la societat.

La soletat i la frustració del docent a les escoles, es curen només amb optimisme o fan falta més coses?
Només amb optimisme no es cura l’ànim del professor, fa falta també bona gestió. Hem de lliurar-nos de la docència dogmàtica, perquè ja no serveix. El centre és el protagonista educatiu. Un professor amb èxit educatiu treballa en equip. Ha de col·laborar amb la resta de professors, tenir en compte les sinèrgies entre assignatures... Davant d’un problema, per exemple de disciplina a l’aula, que és dels que més preocupen ara, un professor aïllat no pot fer-hi res, ho han de fer entre tots. I si cal, demanar ajuda al Consell Escolar, i després a l’AMPA, i després a l’Ajuntament i als serveis socials per als casos més greus. Els problemes complexos necessiten molta gent per ser resolts.

A la seva ponència ha insistit en què tots els agents socials eduquen inevitablement, en bona o mala direcció. Què fem, doncs, amb els que no eduquen bé?
Primer explicar-los que estan educant, encara que ells no vulguin tenir aquesta responsabilitat. I després pressionar-los socialment per a que el seu comportament no sigui socialment acceptat. Que les persones que no estan educant bé als seus fills sàpiguen que la societat els demana comptes. Sóc partidari d’incloure a les famílies en el procés educatiu i donar-los no tan sols un subsidi econòmic en cas de dificultats econòmiques, sinó també el recolzament d’especialistes perquè aprengui a educar, especialment a la mare. Proposo que es creï un tipus de professionals que siguin personal docent però que també tinguin competències d’assistents socials, per estar a prop de les famílies i que ajudar a resoldre els problemes familiars que afecten a l’educació del nen.

I què fem amb els que eduquen malament fora de les famílies?
S’ha exercir una pressió social molt contínua, molt constant. Explicar-li una vegada i una altra al maleducador: "Miri, vostè ens està fent mal, vostè està perjudicant a la nostra societat". I si no rectifica, seguir pressionant d’altres maneres. Enviar cartes als anunciants dels mitjans que no eduquin bé, boicotejar els productes maleducadors... Tot això requereix molt d’esforç però crec que també hi ha molta gent a qui li preocupa l’educació. Tothom veu el problema, el que no veu és què carai pot fer ell. Si li donessis una mica d’ànims, coses concretes que pugui fer i l’aplaudissis una mica quan ho fes bé, segur que molta gent s’animaria a participar.

segueix-nos «