Dimecres 23

Juliol de 2014

Travessa de Núria a Toès, per Carançà

02/06/2006 10:00h

La travessa Núria-Carançà és un recorregut clàssic del Pirineu Oriental. Amb la Vall de Núria com a punt de sortida, la ruta travessa els Pirineus de Sud a Nord, arribant a la cota 2.800 del coll de Nou Creus. La travessa passa per paratges de gran bellesa i ben variats, que alterna el paisatge d'alta muntanya del feréstec circ de Carançà i els seus bells estanys, amb carenes més suaus cobertes de gespa, passejos entre frondosos boscos i un emocionant i divertit recorregut amb ponts penjant sobre gorges, ja al vessant francès. Els excursionistes més en forma són capaços de fer la travessa en un dia. Però el millor per gaudir de la bellesa de l'entorn és fer-la en dues jornades. Tot i així, cal estar molt acostumat a fer alta muntanya ja que l'itinerari és dur. La primera jornada de la travessa és la més dura. Ens espera un camí tot de pujada, fins arribar al refugi del Ras de Carançà, on passarem la nit. Des de la Vall de Núria comencerem a enfilar-nos muntanya amunt prenent el GR-11, que es troba darrere la casa del control de l'estació d'esquí, al final de les vies de l'estació dels tren cremallera dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Mitja hora després d'estar pujant per la coma de Nou Creus, agafem un trencant que trobem a mà dreta i continuem pujant per un camí més petit, on trobarem dues fonts mig amagades. L'una, abans de creuar el torrent de Nou Creus pel pont de l'Escuder, i l'altra, després.

A les dues hores d'haver començat a caminar arribem al peu de la tartera de la coma de Nou Creus. Aquí ja ens hem de preparar per atacar el cim de la carena, pujant un fort desnivell en poc temps, tot fent ziga-zagues. Després de passat per una curiosa escletxa oberta a la roca, fem, finalment, el cim, on hi ha 10 creus en record de 10 persones que van morir a dalt la carena pel fort vent del torb. Des d'aquí veiem, molt a prop, una petita elevació amb una altra creu al cim. És el Puig de la Fossa del Gegant, la cota més alta del coll, que cau de forma vertical sobre la Coma de Vaca i des d'on es tenen unes fantàstiques vistes de la Vall de Núria, que hem deixat enrere.

Molt a prop, arribem al coll de Carançà, de relleu més suau. A partir d'aquí, ja comencem a baixar cap a la banda francesa de la carena, on ens espera un dels llocs amb més encant de la travessa, un tram on els estanys donen frescor a les altes muntanyes. Passem primer per l'Estany Gran de Carançà i, després, per l'Estany Blau, als peus del Pic de l'Infern. La vall, cada cop, es va eixamplant, fins que arribem al refugi, on ens aturarem per passar la nit.

Segon dia, diversió en estat pur

La segona jornada, del refugi fins al municipi francès de Toès, és, ben bé, per gaudir de la muntanya. El camí és molt més curt que el del primer dia (es pot fer en unes 4 hores) i, a més a més, va tot de baixada. El seu principal atractiu són les gorges de Carançà, que recorrem a través d'un estret camí aeri artifical, format per ponts penjants i passarel·les damunt el riu. Aquest tram, emocionant i divertit, és apte per a tothom, tot i que cal vigilar on es trepitja. A més, si es vol, es pot fer com a una excursió d'un dia, d'unes 3 hores de durada, sortint des del municipi francès de Toès. Després de travessar un pont sobre el riu Carançà, arribem al final del nostre recorregut.

La travessa Núria-Carançà és una excursió ideal per a aquells que no tenen cotxe, ja que podem arribar en tren fins al punt de partida i tornar de la mateixa manera a casa. Des de l'estació de Renfe de Ribes de Freser (el Ripollès), podem agafar el cremallera de Núria, que ens porta a la vall, on comença el camí que travessa les muntanyes. Per tornar, podem prendre el trenet groc, tren turístic que ens portarà fins a la Tor de Querol, on podem agafar de nou la Renfe.

 

Mira'ns «